assignats al deveire a paguar, aquel de cui es le deudes garde las penho-
ras per autres xv dias ; e passatz los xv dias venda sil vol las penhoras ; e sil
pretz de la penhora venduda sobremontal (Au lieu de Sobremoutava : surmontait, surpassait. F. M) deude
seu, lo crezeire sia tengutz de reddre al deveire le remanent que sera agutz de lavandicha
penhora.
En qual maneira deu ular le balle.
Item. Le balle de la dicha vila jurara en
presentia dels cossols que fara son offici fizelment e do ni servizi per
son offici ni per razo de son offici non prendra, e que renda a cascu
son dreg a soin poder, e quels bos usatges e las costumas de la dicha
vila escriutas et aproadas gardara e defendra, sal nostre dreg e del
digh mostier.
En qual manieira devo esser creatz li cossol.
Item. Li cossol seran creatz en la dicha vila cascun an lendema de
Paschas, e si adonx no son establitz o creatz, dure le poders dels cossols
que so meg an i auran estat entro
que autres per nos e per lavandigh mostier o per mandament nostre aqui
meteys seran establitz ; et en aissi li cossol sian elegitz quel nom dels
cossols establidors en doble sian redug a la cort escriuth per los cossols
vielhs tant que la cortz puosca elegir le plus convientz, entro al conte
acostumat el cossolat.
Qual poder an li cossol.
Item. Li cossol que per temps ysseran aian poder de reparar vias
publicas e mals passes. E si alcus gitava en la dicha vila causas pudentas
o nozens sia punitz per nostre balle e del digh mostier et per les cossol.
De las feyras et de las leudas que hom deu pagar.
Page 11
Item.Las feyras sian en la
dicha vila els terminis assignatz, so es assaber en la festa de sanh
Iorge e en la festa dels apostols Symon e Iudas. E totz mercadiers
estranhs que aia trocel o trops trossels en las dichas feyras done a nos
et al digh mostier IIII d. tolz. per intrar, e per issir, e per taulatge,
e per leuda; e de la carga dome queque aporte I den tolz., e de
las causas compradas ad us de la mayso dalcus habitador de la dicha
vila, le compraire no done re per leuda
De la ost.
Item. Retenem espressament ost e cavalgada aissi coma en las autras vilas nostras daquela terra.
Del tems en que hom paga le ces de las maysos et dels cazals.
Item. Les ces de las
maysos e dels cazals e dels arpenzs del digh pariatge sian pagatgh en
dos terminis, so es assaber le ces de las maysos e del cazals en la
festa de totz sanh, el ces dels arpenzs en la festa de Paschas.
Las costumas e las libertatz e totas las causas sobredichas autreiam als
habitadors sobredigh, sal en totas causas nostre dregh e del mostier
avant digh, e sal tot dreg d'autrui, e sal le dreg de totas causas
contengudas el parriatge sobre dig.
E per so que aquestas causas obtengan forsa de perdurabla establitat,
nos farem garnir la avandicha carta ab la auctoritat del nostre sagel e
del nom reyal deios notat caractament.
Aisso fo fag a Paris en lan de Nostre Senhor M e CC. LXX. VIII. el mes
daost, el nove an de nostre regerme, estans el notre palaitz, Robert,
duc de Bergonha, camarier; Johan, botelhier; Himbert, conestable. -
Data.
Page 12
REPONSE de W. de Bergeras, lieutenant. du Sénéchal, aux demandes que
les Consuls de Beaumont lui avaient adressées au sujet de la levée des tailles ;
des injures faites aux officiers de la cour des juges; du paiement des
droits de péage et de leude; de la défense faite par le seigneur de Sérignac
à ses vassaux d'apporter à la nouvelle bastide aucune chose à vendre;
de la responsabilité des Consuls, autres que ceux qui ont un office à
la cour du bayle; des droits du bayle dans les procès et dans les cas
de contumace ; des honoraires du notaire du bayle ; de la question de
savoir si le bayle peut faire arrêter et emprisonner un homme à raison
des dettes qui lui sont personnelles et n'intéressant point la justice.
VERS 1281
Aisso es la resposta que mosenher en W. de Bergeras
(Nous verrons ci-après que Guillaume Bergeras était lieutenant
du Sénéchal de Toulouse en 1280 ; c'est pourquoi nous attribuons
le présent titre à une année rapprochée de cette date. La réponse
qu'il fit aux consuls démontre que ceux-ci ne tardèrent pas à éprouver
de graves difficultés dans l'interprétation de leurs coutumes. F. M.)
tenent loc de senescalc feiz als cossols de la bastida de Beumont
sobre Gimona. Sobre alcus articles que li cossol prepausero devant lui,
laquals resposta era sagelada ab le sagel de lui-metehys mosenher en W.
de Bergeras et era en lati scriuta.
Al premier article que demandan li
cossol a lor esser pervist que per las talhas puscan destrenher les
iuratz de la bastida deios la senhoria dels cavalers, respondem en ayssi
: que li iuratz sian destregh e costregh a pagar la talha a lor pausada
per prendement daquels bes que eli an en la dicha bastida ; car ges
dreth no sofre ni razos no amonesta que en autra juridictio emprejudici
dels senhors puscan esser penhorath.
Al segon article respondem en aissi
: que sera mandat al jutge ordinari que el enquieyra de las enjurias
faitas als sirventz de la cort, e si troba que hom lor aia toutas
penhoras e enjurias faitas que leve esmenda segon que sera de razo.
Al ters articcle respondem en aissi:
que ia (Explétif d'affirmation ou de négation ; se prononce : Ja.)
la cortz no sostendra que li juratz de la bastida sian embargatz
que be non puscant aportar lor blat e lor vi aissi cum las autras cauzas
moblas a la dicha bastida, sal que per razo dabitar o aporto. Si doncas
li senhor de lor dels quals li dig juratz se parto lor meteyses juratz
non an perengutz per forfaitz o per autras questios mogudas enans
(Inans pour Enan, avant. – F. M.)
que li fossan juratz. de la dicha bastida.
Al quart articcle respondem en aissi : que de
Page 13
las causas que als propris usatges de la bastida so
aportadas de las quals es levatz peagges o leuda per los senhors del loc
et
de las vilas y pauso no els peagges e leudas, ans lor defendra la cortz
que no o fassan, mas queys tengan per pagatz dels autry peatges.
Al quint articcle respondem en
aissi : quelh jutges enquieyra si li senhor de Seirinhac an defendut als
homes de Selrinhac e entredig que deguna causa per vendre no aportessan
a la novela bastida, e sil jugges trobava aytal defendemen esser fag
otra dreg, quen leve esmenda segon que sera de razo.
Al seyse articcle respondem en
aissi : que si es atrobat que alcus dels cossols sian particeps e
companho de la baillia per quel profegz de la vila ne sia embargatz,
sian ysmendatz autres cossols el loc daquels et aqueli que y remangan de
tot en tot.
Al sete articcle respondem en
aissi : que sia esgardada la carta de las libertatz de la bastida- et si
per las causas contengudas en la carta de las libertatz le bailles deia
aver alcuna causa per contumatia, que naia - en autra maneyra, re non demande.
Al uche articcle respondem en
aissi : que no es vist de razo quel bailles pusca demander per clam dome
estranh ni de jurat de la bastida, mas en aissi coma es contengut en la
libertat.
Al nove respondem en aissi : quel
bailles aura so notari que escriura los clams e no demandara re per la
escriptura.
Al deze respondem en aissi : que al baille sera defendut que per deude
no prenga nulh
Page 14
home ni en autre cas, per que no deia esser pres ni retengutz.
Al onze articcle et al derrier
respondem en assi : que sera entredig al baille que no penhore per
sos propris deudes que no toco a la baillia, e si o fazia quen pagara
esmenda en aissi coma us autre.
Laus sit cre quem labor explicit iste. Amen.
Page 15
Acte
par lequel Guillaume Penchenerius et Sarracenus de Morneda, syndics et
habitants de la bastide de Beaumont-sur-Gimone,.déclarent à Bertrand (de
l'Isle-Jourdain), évêque de Toulouse, qu'ils sont en discussion avec l'église
dudit Beaumont au sujet des dîmes et prémices du blé, du vin, du foin
et du carnelage, ainsi que sur les droits dus à la même église pour les
obsèques et les mariages, et ils lui remettent le soin de déterminer
quelles devront être la nature la quotité de ces et divers droits que l'église
pourra réclamer à l'avenir. Dans cet acte est insérée la procuration
donnée auxdits syndics par un grand nombre d'habitants de Beaumont y dénommés.
17 DÉCEMBRE ET 11 JANVIER 1278. v. s.
Aisso
es la divisios e la ordenansa que fo faita ab la gleiza, so es assaber
del blat, e del vi, e del carnalatge, e de las autras causas, queys
aperteno al faitz de la gleyza.
Anno domini millesimo ducentesimo septuagesimo octavo, tercio idus
januarii, Philippo, rege Franco rum,
regnante, et Bertrando, episcopo tholosano. Noverint universi quod
Guillermus Penchenerius et Sarracenus de Morneda, procuratores, sindici
seu actores universitatis hominum bastide Bellimontis supra Gimonam, cum
syndicatu suo seu procuratorio quod ibidem exhibuerunt, cujus
tenor inferius continetur,
pro se et
aliis hominibus dicte bastite et dicta universitate, et nomine
ipsius constituti, coram reverendo in XPO patre domino Bertrando, dei
gratia episcopo tholosano, supposuerunt sponte et
libere se et homines dicte universitatis, et ipsam universitatem stare
dicto voluntati et ordinationi ipsius domini episcopi super prestations
decimarum et primiciarum bladi, vini, feni et carnalagiorum, et eorum
omnium que sub carnalagiorum nomine continentur, et super mortalicio et
nupciis, ac super omnibus aliis ecclesiasticis juribus et ad ecclesiam
seu ad jus ecclesiasticum pertinentibus, de quibus inter ipsos et dictam
universitatem ac ecclesiam bastite predicte erat controversia, ut ibi
dictum fuit, promittentes dicti procuratores, syndici seu actores pro se
et dicta
Page 16
universitate
solempni stipulatione facta, michi notario infra scripto stipulanti pro
ipsa ecclesia et omnibus quorum interest aut interesse potest, sub pena
centum marcharum argenti stare dicto ordinationi, arbitrio seu voluntati
predicti domini episcopi, et super predictis omnibus et singulis et
quolibet predictorum alte et basse complere et facere et compleri faccre
sine contradictione qualibet a dicta universitate, quolibet ipsius
universitatis dictam voluntatem et ordinationem ipsius domini episcopi
super predictis omnibus et singulis et quolibet predictorum et se etiam
predicta curaturos et facturos promiserunt bona sua et universitatis et
ipsam universitatem et quemlibet ipsius universitatis obligantes, sub
pena predicta, tenor vero syndicatus seu procurationis talis est :
Noverint universi presentis pagine (sic) inspecturi
seu etiam audituri, quod nos Petrus Andree, Johannes Grondini, Geraldus
Œlhier, Guillelmus de Casanova, consules nove bastite Bellimontis, de
concilio et concensu expresso universitatis ejusdem loci vel majoris
partis vel sanioris ejusdem ville seu bastite presentis et eadem
universitas vel major et sanior pars ibi presens ad hoc specialiter
congregata prout moris est eam ibidem congregari, videlicet : Arnaldus
de Breyvilla, domicellus senior ; Petrus Molenier; Ramundus Johannis;
Petrus Corna; Guillelmus Fava; Gelis Guiot; Gausbert Beroer; Ramundus
Bearner ; Johannes Sartoris; Ramundus Toartis Symon Manescalli;
Bernardus Columbi; Bartholemus
Page 17
Bergonhon; Arnaldus Vaschonis; Arnaldus de Miraneto ; Vitalis de Polinhano ;
Petrus Petit ; Arnaldus de Laopa ; Arnaldus de Caonaco; Petrus de
Laureto; Guillermus Arnaldi de Ros; Guillermus de Carcassona; Ramundus
de Conelhano: Petrus de Labroa; Petrus de Petra; Guillermus de Boer;
Aenricus Io Carpentier; Ramundus Cogelli; Ramundus de Bosqueto;
Hugoninus Sartoris; Jordanus de Santo-Ceserto ; Bernardus Bara; Arnaldus
Mercerii; Guillermus Basart; Johannes Sartoris; Aenricus lo Ceralhier;
Joannes de Norma; Hugoninusde Beuna; Guillermus Gauberti; Guillermus de
Sereno; Guillermus Martini; Arnaldus de Nabela; Vitalis de Castanhaco;
Petrus Garba; Bernardus Barbitonsor; Arnaldus de Salmaco; Ramondus
Molenerii; Petrus Ramundi Franc; Bernardus de Vendinas; Arnaldus Faber;
Guillermus Barrieira; Bertrandus Sarracenus; Petrus Sabbaterii ; Michael
Medici ; Guillermus de Petra ; Bernat de Plana; Guillermus Cogelli;
Ramundus de Tholosa; Guillermus Olier ; Bernardus de Ecclesia ;
Guillermus de Lobiera ; Arnaldus de Abbatia; Petrus Augerii ; Johannes
Olerii ; Petrus Bernardi ; Sanxius de Maloborgueto ; Fortanerius
Fornerii ; Johannes de Mayracho ; Radulplius Denat; Guillermus Mercerii;
Bernardus de Birossolis; Bernardus Boerii ; Robertus de Verdalay ;
Matheus Bigordani ; Petrus Talhayre ; Ramundus Uchayres; Bernardus de
Quinta; Arnaldus Sarraceni; Ramundus de Noguerio; Petrus de Vaqueriis;
Petrus de Scolan; Colini (Colinus) Pichardi; Guillermus la Cerada ;
Arnaldus Britonis ; Ramundus Guidonis; Ramundus Catalani; Galterus
Fornerii
Page 18
Guillermus
Gualhes; Vitalis de Paniqueriis; Vitalis de Castanhaco; Petrus Bernardi
Tornerii; Guillermus de Bescout; Sancius Textoris; Petrus Bertrandi;
Petrus Bernardi; Arnaldus de Busqueda ; Hugo de Bayssola; Hugo de
Tholosano; Johannes de Saona; Petrus Textoris ; Forcius de Bordis;
Petrus Magistri; Arnaldus Varenas; Herbelotus; Ramundus de Fonte;
Robinus Dassi; Ramundus de Brama Vaca; Petrus Bartera; Arnaldus de
Pomers; Petrus de Seirinhaco; Ramundus Vitalis; Petrus de Terre;
Guillermus de Baritana; Guillermus de Tariota; Arnaldus de Maladomo;
Petrus de Seier (ou de Scier); Guillermus Sancii; Petrus Bearnes; Malus
Bornet; Aenricus Sarralherii; Johannes de Begris; Johannes de Naflors
Bernardus de Ecclesia; Bernardus de Napros; Julianus Carpenterii, aliter
connominato (us) Champanes; Ramundus Manent; Petrus de Rain; Johannes de
Rya; Guillermus Gausbert; Petrus Corna ; pro nobis et omnibus
presentibus et futuris de universitate dicti loci facimus, constituimus
et etiam ordinamus procuratores nostros syndicos vel actores, videlicet
: Guillermum Pictoarii, Sarracenum de Morneda, Arnaldum Fabri, quemlibet
eorum principaliter et in solidum ita quod non sit melior condicio
occupantis in
omnibus causis, negociis, litibus, controversiis, querelis et
petitionibus motis seu movendis, presentibus et futuris quas habemus vel
habituri sumus, aut aliquis vel aliqui habent vel habituri sunt adversus
nos seu adversus aliquos homines universos et singulos bastite nostre
Bellimontis predicte, coram quibuscumque judicibus ecclesiasticis vel
secularibus, ordinariis vel
Page 19
extraordinariis,
delegatis vel subdelegatis, seu arbitris arbitratoribus seu amicabilibus
compositoribus vel etiam coram quibuscumque aliis personis quocumque
nomine senseantur, et ad omnia alia negocia nostra et aliorum hominum
universorum et singulorum predicte bastite. Dantes et concedentes eisdem
procuratoribus nostris syndicis vel actoribus plenam et liberam
potestatem agendi, deffendendi, respondendi, excipiendi, conveniendi,
reconveniendi, replicandi, contradicendi, compromittendi, transigendi,
pasciscendi, componendi de calumpnia et de veritate dicenda, jurandi in
animas nostras et subeundi cujuslibet alterius generis juramentum ac
delatum suscipiendi, testes et instrumenta producendi, vanandi judicium,
interloqutoriam diffinitivam seu diffinitivas sentencias audiendi,
appellandi apellationes seu apellationem prosequendi, expensas petendi
et super eis jurandi et eas recipiendi, procuratorem seu procuratores
substituendi quando et quociens dictis procuratoribus nostris syndicis
vel actoribus videbitur expedire, et specialiter ad petendum certos
mores vel statum seu formam ecclesiasticam in dicto loco et pertinentiis
dicti loci, seu decimariis perpetuo observandam a reverendo patre in XPO
domino episcopo tholosano super decimis, primiciis et aliis
ecclesiasticis vel que ad statum ecclesie vel ecclesiastici juris
pertinent, vel ex eo contingunt et componendi, transigendi super
premissis et supponendi misericordie domini episcopi supradicti vel
alterius persone prout eidem domino episcopo et dictis syndicis vel
actoribus vel eorum alteri videbitur
Communication - Photos - Webmaster Maguy Krimm Mairie de Beaumont de Lomagne
Partenariat Communauté de Communes et CDG 82
Copyright "Mairie Beaumont de Lomagne" 2000‚ tous droits réservés N° CNIL 1161606